CONCENTRACIÓ el proper divendres, 20 de març, a les 19h a Pl. Sant Jaume (BCN)

“Jo, Barack Obama, (…) considero que la situació a Veneçuela (…) constitueix una amenaça extraordinària i inusual per la Seguretat nacional i la política exterior dels Estats Units (…) “Per això declaro una emergència nacional per fer front a aquesta amenaça”.

Aquesta decisió executiva va ser aplicada per primera vegada contra Corea. Varen seguir: la Iugoslàvia de Tito, Cuba, Nicaragua, Iran, Irak o la diminuta illa de Granada, que considerada també como una amenaça a la seguretat nacional nord-americana, va ser ocupada pels Marines al 1983. Es doncs una amenaça seriosa i real pels seus precedents.

La declaració d ́Obama vol posar immediatament a prova les conquestes de la diplomàcia veneçolana a la regió i la solidaritat internacional. La escalada d’agressions que ha patit darrerament el país es pot incrementar, utilitzant formes d’intervenció violenta no necessàriament convencionals.

Aquesta declaració significa també la benedicció dels grups parafeixistes organitzats a Veneçuela i els paramilitars d ́Uribe.

Amb tota la complicitat dels lobbies de la informació internacional i amb un protagonisme inusual, Veneçuela omple editorials, portades de premsa i obre telediaris on delinqüents i colpistes, com l’alcalde de Caracas Antonio Ledezma o el líder opositor Leopoldo López, són presentats com veritables herois de la llibertat. I com no, la dreta Europea, també entra en acció promovent una declaració al parlament d ́Estrasburg, totalment ingerencista sobre la manca de llibertat d ́un govern avalat per 19 consultes electorals i referendades per observadors internacionals.

Veneçuela ha liderat un canvi geopolític a la regió que ha significat avenços, abans impensables que qüestionen l’hegemonia de Washington en termes polítics i el seu lliure espoli de recursos a través dels tractats de lliure comerç. La República Bolivariana de Veneçuela és depositaria de la principal reserva mundial de petroli, grans reserves de gas, biodiversitat, aigua dolça i minerals estratègics que els Estats Units voldrien gaudir a la seva lliure disposició. Només cal recordar que Washington va promoure el cop d’estat del 2002 contra Chávez per, entre altres coses, garantir el subministrament de petroli abans d ́atacar a Irak.

Però sobretot , Veneçuela és propietària d’un gran cabdal de dignitat i sobirania. Veneçuela ha mostrat a Amèrica Llatina i mostra dia a dia, a tot el món, el camí de l’autodeterminació dels pobles. Aquesta és en realitat “la amenaça extraordinària i inusual per la política exterior dels Estats Units“ de la que parla Obama.

Les organitzacions sotasignats ens solidaritzem amb el poble i el govern legítim, de la República Bolivariana de Veneçuela i fem una crida a tots els pobles del món i a les organitzacions democràtiques de Catalunya perquè per tots els mitjans manifestin el seu suport i solidaritat contra l’agressió del govern nord-americà que amenaça no només Veneçuela i els països de l ́ALBA, sinó tot el continent, en moments en que la Comunitat d’Estats Llatinoamericans i del Carib (CELAC) proclama fer d’Amèrica Llatina un Continent de pau.

Barcelona 13 de març del 2015

Anuncis